Un silenci atronador: L’orquestra del silenci (Teatro de lo Inestable)

Jesús Peris Llorca

Veure L’orquestra del silenci, nascuda del laboratori d’escriptura Ínsula Dramatària Josep Lluís Sirera i Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians del 2018, enmig de la pandèmia va ser una experiència intensa i revulsiva. Els espectadors i espectadores, precària comunitat, amb mascaretes i una butaca entre mig de cadascun de nosaltres com a permanent recordatori de la nostra vulnerabilitat, de la nostra condició de cossos invadibles pels virus. I a l’escena, eixa escola de la derrota en set dies, eixe aute sacramental nihilista.

Cinc personatges -o sis, amb esa inquietant criatura silent modelada pel professor i situada més allà del simbòlic, lúcida i primària- aprenent a assumir les seues derrotes, la seua marginació al món competitiu del capitalisme avançat: tractant de detindre el temps que devalúa al mercat, volent ser permanent Venus planetària i devenint una versió decadent de Júpiter tonant, o aturats per sempre a la nostàlgia, bloquejats en el gaudi d’un duel permanent renovat, és a dir, cada personatge amb la seua condemna, amb la seua derrota insuperable, amb el recordatori permanent que per davall de la música que sembla fer transcendir la matèria roman la implacable tirania del cos i les seues urgències. Però és més encara el que aprenen en aquesta escola setmanal: copsen -copsem- la radical insignificància d’eixes derrotes, la distància menyspreable que separa l’èxit del fracàs quan es mira des de la distància del món, des de la perspectiva del temps que dóna l’agonia imaginada del gliptodont prehistòric extingit fa mil·lenis. 

L’orquestra del silenci parteix d’un text potent de Maribel Bayona, devingut onírica escola crepuscular sota la direcció de Xavier Puchades. Excel·lent direcció d’actors, excel·lent composició visual i sonora de quadres desolats, i excel·lents les actuacions encapçalades per la pròpia Maribel Bayona. El silenci no deixava aleshores de ressonar.

En eixir de la sala, en tornar cap a casa amb pressa entre tendes tancades, amb les nostres mascaretes, amb la nostra distància de seguretat, és feia més patent que mai abans l’ensenyament profund d’aquella escola: que per davall dels somnis, per davall de cadascuna de les nostres preocupacions simbòliques, arrelades en l’aire, roman la constant, sorda, fosca, remor del cos, de les seues amenaces, del seu caminar constant I sense sentit cap a l’extinció.

Espacio Inestable, 11 de febrer de 2021

Direcció: Xavier Puchades; Ajudant de direcció: Maribel Bayona; Intèrprets: Àlex Cantó, Amparo Ferrer Báguena, Antonio Lafuente, Ernesto Pastor, Gloria Román, Ángela Verdugo, Maribel Bayona.

Espai Escènic: Los Reyes del Mambo; Espai sonor: David Alarcón; Disseny de Vestuari, Perriqueria i Maquillatge: Josán Carbonell; Disseny d’Il·luminació: Paula Rausell.

Producció Executiva: Teatro de lo Inestable 

Deja un comentario


¡IMPORTANTE! Responde a la pregunta: ¿Cuál es el valor de 5 13 ?