El pèndol i la Il·lustració: «Les Saurines», de Mafalda Bellido

Verònica Pérez Lloret

Recorde haver arribat a Mafalda Bellido amb Como si el fuego no fuera contigo. En ella es tracten la importància de la terra i el seu territori i els drames familiars soterrats o colgats durant dècades. Just com a Les Saurines, on el patiment d’una família per part del seu poble fa que hagen de fugir-ne en diferents generacions, amb el sofriment i el dolor que causa tenir la responsabilitat de guardar l’aigua i vetlar per garantir l’equilibri de la mater terra. 

L’obra transita per les vicissituds vitals de la família de les Saurines, veneradores de Humboldt i que després de generacions de sofriment és posseïdora de la Llagostera, un paratge amb afluències soterrànies. Aquesta aigua va ser trobada per l’avi de la família amb el pèndol. L’habilitat per la cerca i l’instrument oscil·lant com a relíquia són traspassats a cada generació. Aquest do s’hi revelarà com a necessari al moment inicial i pressent de sequera al poble, anunciat per un bàndol frenètic. Aquest serà el disparador de l’obra, on predomina un to de comèdia costumista i brillant. Així, el personatge del bàndol, interpretat magistralment per Cristina Garcia, ens anuncia que l’obra que presenciarem és ‘una comèdia circular, de rapidesa variable i plomada en moviment’. És ben evident com el text reflectix una estima tremenda per aquest element tan característic dels pobles

El que ens diu Mafalda Bellido sobre l’obra és que s’ha convertit en una comèdia molt dramàtica I un drama molt còmic’, i té tota la raó. Els personatges transiten entre el moment present, anterior a l’inici i les vivències de les diverses generacions saurines. I aquests canvis de to no són en absolut acusats pels personatges, que muden de situació de manera natural i sempre pertinents. Cal fer una menció especial de Sergio Ibáñez, que de manera molt distesa i còmica passava de fer de l’amant d’una de les filles de la família a un dels integrants de la família saurina al retor del poble i altre personatge, del clan rival.

Els personatges masculins són molt presents a l’obra, però són els femenins que marquen els tempos, inaugurats per l’àvia, on el seu secret I les seues desgràcies personals articulen l’obra. Una de les particularitats de les Saurines és la seua solidesa, proporcionada per les arrels ben imbricades a la terra i a les seues conviccions ecològiques. Així, oscil·len entre la ciència i la intuïció, reconciliant l’estima per la terra i el materialisme, la geologia i la identitat. L’obsessió és ser garants de l’equilibri de la natura i correspondre amb el que ella ens dona. Humboldt se situa com l’inici de tot aquest saber que implicarà el dolor, però també dignitat. 

En conclusió, tenim un text meravellosament escrit, que passa de la comicitat al to greu, sense abandonar el costumisme. L’obra dóna importància als dolors heretats que romanen als pares i esclaten a les filles. També parla de la problemàtica d’una família arrelada a l’aigua en temps de sequera, que amaga secrets i que també els atresora i practica la τεχνή del pèndol. Aquesta defensa soterrada de la Il·lustració constituïx un missatge per als magufos. El discurs no és misticista, Humboldt encarna la ciència i el racionalisme esgrimits a la lluita contra l’especulació i el domini dels cobdiciosos.

Teatre Rialto. Del 12 de novembre al 12 de desembre de 2021

Intèrprets: Arianne Algarra, Empar Canet, Raúl Ferrando, Cristina Garcia, Sergio Ibañez, Estela Martínez, Fernando Soler, Begoña Tena; Text: Mafalda Bellido; Direcció: Mafalda Bellido; Ajudant de direcció: Sergio Serrano; Auxiliar de direcció: Carmen Maria Serrano ; Escenografia: Joan Sabas; Il·luminació: Ximo Olcina; Vestuari  i realització: Sara Recatalá; Música i espai sonor: Manel Brancal; Assessoria de moviment: Pepa Cases; Imatge: Assab Kassab; Caracterització: Josán Carbonell; Fotografia: Vicente A. Jiménez; Gravació vídeo espectacle: Senina Moreno; Mediació social Habitem el Rialto: Anna Albadalejo, Maribel Bayona, Pedro Montalbán-Kroebel; Trompeta: Toni Porcel; Saxo: Celso Sorribes; Trombó: Javier Llopis; Acordió: Michel Llorens; Contrabaix: Natxo Navarro; Bateria: Jesús Gimeno; Producció executiva IVC: Manuel de la Paz; Direcció adjunta d’Arts Escèniques IVC:  Roberto García; Producció: Institut Valencià de Cultura.

Deja un comentario


¡IMPORTANTE! Responde a la pregunta: ¿Cuál es el valor de 5 14 ?